Ni un dia sense diari

Iñaki Iriondo | Diari de Balears

Fora d’Euskal Herria, a pocs els sorprendria la notícia del tancament d’Egin, perquè pocs el coneixien. Llevat de la dada que publicava comunicats d’ETA —tots ho fan quan els interessa— o l’acusació que "assenyalava objectius", una cosa no demostrada mai. Egin és molt més que això.

Era el diari amb les mateixes seccions que qualsevol altre, però que informava des d’un punt de vista basc i d’esquerra, per donar veu als qui gairebé mai no en tenen.

I ho feia amb un nombre de lectors que li permetien mantenir una estructura professional, sense publicitat institucional ni de grans marques. Així ho varen testificar a l’Audiència Nacional els líders dels sindicats i partits majoritaris. De res no va servir. Nou anys després d’intentar matar el diari, l’Audiència Nacional va condemnar el seu director, Xabier Salutregi, a 12 anys de presó; la seva subdirectora, Teresa Toda, a 10, i onze directius més a penes que van dels 4 als 24 anys. Tot això, per a què? Per intentar apaivagar una veu incòmoda i no aconseguir-ho ni per un sol dia.

El 16 de juliol va sortir al carrer Euskadi Información. En qüestió d’hores es va improvisar una redacció. Algú va trobar una cosa semblant a una rotativa. Primer van ser 8 pàgines, després 16, de seguida 32. El local va haver d’ampliar-se per acomodar-hi ordinadors deixats per gent del carrer.

Mentrestant, sorgia una altra iniciativa popular per aconseguir mil milions de pessetes en accions comprades pels qui volguessin tornar a tenir un diari així. El 30 de gener de 1999 va néixer Gara. Ja ho va dir José María Aznar a Turquia en comentar el tancament d’Egin: "Potser es pensaven que no ens hi atreviríem".

Corresponsal polític de “Gara” i antic delegat d’ “Egin” a Àlaba

["Diari de Balears", 2008-7-16]